Versión de HTML Básico
12
fiscal
NO és NO
En els últims dies s’ha sentit a parlar molt de la
sentència del“cas manada”,sentència que ha generat
una gran polèmica en l’àmbit social, polític i jurídic.
D’una anàlisi de la mateixa es desprèn que per
part de les quatre acusacions, és a dir, l’acusació
pública (Ministeri Fiscal), l’acusació particular
(pròpia de la víctima), i les dues acusacions populars
(Administració de la Comunitat Foral de Navarra
i l’Excel·lentíssim Ajuntament de Pamplona), entre
altres delictes, formulen acusació per cinc delictes
continuats d’agressió sexual, demanant una pena
de presó de 18 anys l’acusació pública i la resta
d’acusacions 18 anys i 9 mesos de presó, en totes
elles, amb penes accessòries i responsabilitat civil,
sent que s’ha absolt del mateix en condemnar per
un delicte continuat d’abús sexual a la pena de 9 anys
de presó més penes accessòries i responsabilitat
civil, en lloc del que pretenien les acusacions.
Bàsicament la diferencia des d’un punt de vista
jurídic està en el fet que, per al delicte d’agressió
sexual es fa ús de violència o intimidació, mentre
que el delicte pel qual es condemna d’abús
sexual tot i ser també sense consentiment,
no es fa ús ni de violència ni d’intimidació.
Val a dir, a més, que també es va procedir a fer
diverses gravacions de vídeo, fotografies i es van
endur el telèfon mòbil de la víctima, el que implica
la resta de delictes pels quals s’acusa i tampoc es
condemna. En relació a la subtracció del telèfon
mòbil es condemna per un delicte lleu de furt, a la
pena de 2 mesos de multa, absolent del delicte de
robatori del qual s’acusava; i en relació al delicte
contra la intimitat per les gravacions i fotografies
efectuades s’absol per motius processals, és a
dir, pel moment en què es formula acusació,
no condemnant doncs per cal altre de similar.
Tot aquest conjunt, així com el vot particular
del Magistrat que en demana l’absolució, ha
generat gran polèmica, una revisió de la sentència
per al supòsit que sigui recorreguda i una
possible nova regulació jurídica en aquest àmbit.
Les penes que aquí es demanen són per aquest
supòsit en concret, però segons el nostre Codi
Penal, el delicte tipus d’agressió sexual sense altres
agreujants, implica d’entrada una pena de priori
de 6 a 12 anys, i el delicte tipus d’abusos sexuals,
està castigat també d’entrada amb la pena de
presó d’un a tres anys o multa de divuit a vint-
i-quatre mesos, sent que quan té lloc amb accés
carnal o introducció de membres corporals o
objectes, la pena és de presó de quatre a deu anys.
En funció d’altres característiques o agreujants
les penes poden ser superiors, però es parteix
de les referides com a delicte tipus, de manera
que caldrà veure com transcendeix aquest tema
i les seves implicacions i futures reformes, sent
aquesta sentència doncs un punt de partida, ja
no es tracta d’aquest supòsit en particular, sinó
d’una reflexió mes a fons sobre aquest tema, no
en va es parla d’una nova educació sexual als
menors, i d’un enduriment de les penes de presó
o una reformulació de la seva tipologia, “no és
no”, la llàstima és que hagi de succeir un fet com
aquest per prendre consciència i reflexionar.
Leticia Carné Montañés
Advocada i Mediadora
Bona
Festa
Major