Versión de HTML Básico
44
medicina
Felicitat, amor i envelliment
El nivell de felicitat pot mantenir-se al llarg de la
vida, amb independència de l’edat, l’estat civil o els
ingressos. La incapacitat de mantenir una felicitat
pura i duradora és el resultat d’una manca de
fortalesa interna i de valors espirituals.
Sobrevivim gràcies a l’amor, que és un sentiment
maternal íntimament relacionat amb l’oxitocina,
l’hormona de la tendresa i l’afectivitat.
Els quatre factors que influeixen en la felicitat de
la gent gran són l’acceptació, l’afecte, la correcció i
la valoració. El nostre llenguatge no verbal (gestos
carregats de tendresa, carícies, petons, abraçades,
mirades d’afecte, etc.) acceptar la persona com a
única i irrepetible, la paciència i la valoració, són
formes essencials per assegurar la felicitat de
l’ancià. La clau és viure “el moment present” amb
tota la força i intensitat, no importa el que sigui,
potser simplement contemplar el vol i els colors
d’una papallona. Gaudir el present incrementa la
dosi de felicitat i la satisfacció amb la pròpia vida.
Les persones d’edat avançada necessiten
seguir sent persones actives i ho diuen de forma
molt expressiva: “necessito sentir-me útil”.
Moltes persones, científics, literats, investigadors,
mestresses de casa, homes de camp, etc. encara
que veuen disminuït el seu potencial físic, en
arribar a la vellesa, senten però, que la seva ment
segueix lúcida i les seves ganes de fer coses bones
romanen inalterades. En el camí de la felicitat es
troba la necessitat imperiosa de tot ésser humà, la
de sentir-se acceptat, estimat, acollit, que pertany a
alguna cosa i algú, sentiments aquests en els quals
es basa l’autoestima.
Sense autoestima, de ben segur que es va cap
a l’abisme més ombrívol de la naturalesa humana,
en on es troba la terrible depressió. Per evitar-ho,
cal neutralitzar l’avorriment, una emoció negativa
que ens porta a percebre la vida com buida i sense
sentit, que condueix al bloqueig mental i paralitza la
possibilitat d’emprendre iniciatives. Cal neutralitzar
la tristesa patològica, la desil·lusió, la culpa i la
esbroncada en el moment precís. I, per descomptat,
aconseguir que els canals de la felicitat segueixin
fluint, com ajudar els altres, mantenir una ètica,
ser comprensius, conservar la humilitat, estimar i
sentir-se part d’un grup.
Per ser feliç s’ha de tenir la voluntat de ser-ho,
fer la vida més social, desenvolupar una personalitat
sociable i extravertida, ser més actiu, generar
pensaments positius, eliminar pensaments negatius
i valorar la pròpia felicitat. Homes i dones grans
necessiten l’amor per la seva dolçor com a bàlsam
i, en general, pensen que sense l’amor la vida pot
resultar buida.
En resum: La persona gran necessita seguir sent
una persona activa i, especialment “sentir-se útil”.
Sentir-se acceptat, estimat, acollit, pertanyer a
alguna cosa i algú, potencia l’autoestima.
Augmenti conceptes i hàbits: afecte, prudència,
valoració i acceptació de si mateix.
Feu tasques que li omplin d’il·lusió i d’esperança.
Mantingui una personalitat sociable, extravertida
i activa.
Per viure molts anys el millor fàrmac és“estimar-
se més”.
Dr. Josep M. Peroy
Ginecòleg
Bona
Festa
Major