Versión de HTML Básico
44
medicina
La primera visita al ginecòleg
de l’adolescent
La posada en marxa de les hormones sexuals
marca l’inici de l’adolescència, una època de
canvis que comencen a la pubertat, en les nenes
normalment entre 10 i 11 anys, amb l’aparició de
borrissol en zones púbica i axil.lar, creixement de
la glàndula mamària, canvis dermatològics, inici de
la menstruació, etc. i que abasta un període de
desenvolupament biològic, psicològic, sexual i social
molt important.
La primera visita
Tot i que la majoria de les dones realitzen la
seva primera visita al ginecòleg en l’edat adulta, hi ha
algunes afeccions que poden motivar una consulta
més primerenca com és el cas d’alteracions en la
menstruació: inici precoç o tardà, variacions en la
quantitat o regularitat, o dolor associat a aquesta.
Els canvis dermatològics poden ser un altre motiu
de visita precoç al ginecòleg, ja que, de vegades,
comporten un excés d’acne i/o borrissol relacionat
amb alteracions en la menstruació.
Així mateix, els símptomes associats a la
presència d’infeccions vulvars o vaginals com
l’augment de fluix vaginal o molèstia vulvar (pruïja,
coïssor, cremor, etc.) són una altra causa comuna
de consulta ginecològica en aquesta època.
Tot i que la primera visita ginecològica sol
consistir només una xerrada entre la pacient i el
seu especialista per aclarir els seus dubtes sobre els
símptomes que presenta i les possibles solucions,
és normal que la pacient jove present certa ansietat
o nerviosisme.
En el cas de necessitar un examen clínic
ginecològic, aquest es basarà fonamentalment en
una inspecció i es realitzarà sempre amb la màxima
cura. De vegades, també és necessari realitzar
proves complementàries no invasives com una
ecografia, analítica de sang o un cultiu de l’exsudat
vaginal, amb l’objectiu de vetllar per la salut de
l’adolescent.
Prevenció i anticoncepció
Durant l’adolescència es poden iniciar les
primeres relacions sexuals, de manera que la
prevenció tant de malalties de transmissió sexual
(VIH, sífilis, gonorrea, virus del papil·loma humà),
com de possibles embarassos no desitjats és molt
important.
L’anticoncepció consisteix en la prevenció
d’un embaràs no desitjat mitjançant la utilització
de mètodes transitoris que permetin recuperar la
fertilitat en deixar d’usar-los.
Actualment, els mètodes per a l’anticoncepció
són molt diversos tant en el seu mecanisme d’acció
com en la seva utilització.
A més de la fiabilitat anticonceptiva, el benestar
i la qualitat de vida per a la pacient són els principals
factors a tenir en compte a l’hora de plantejar-se la
utilització d’algun d’aquests mètodes anticonceptius,
que actuen sobre el patró de sagnat menstrual, el
dolor menstrual, alteracions cutànies o retenció de
líquids.
Dr. Josep M. Peroy
Ginecòleg
Bona
Festa
Major