Versión de HTML Básico
L’atribució de l’ús d’habitatge i la
seva ponderació en la prestació
d’aliments i/o compensatòria
En els processos de ruptura matrimonial, es
genera la problemàtica de l’ús de l’habitatge quan
no es correspon amb el titular d’aquest.
És a dir, la família (mentre aquesta es manté
unida) conviu de manera habitual en un habitatge, ja
sigui titularitat d’un dels cònjuges com dels dos, tret
que estiguin de lloguer.
El problema apareix quan a conseqüència de la
ruptura, i especialment si hi ha fills, aquest habitatge
passa a ser utilitzat de manera exclusiva per un
dels cònjuges (amb... o sense els fills) mentre és
titularitat dels dos o només del cònjuge que ja
no en pot gaudir. Fins i tot, és habitual, que sobre
l’habitatge recaigui una hipoteca i el cònjuge que ja
no hi viu per no tenir atribuït l’ús, l’hagi de continuar
satisfent, en tot o en part.
En aquest sentit és d’agrair la consciència que
ha pres el legislador d’aquesta realitat que molts
podrien considerar injusta.
Així doncs, en els supòsits en què s’atribueixi
l’ús de l’habitatge al cònjuge que no n’és el ple
titular, es tindrà en compte a l’hora de fixar la
pensió d’aliments a favor dels fills o de la fixació
de la prestació compensatòria a favor del cònjuge,
quan aquesta prestació l’hagi de satisfer el cònjuge
titular que s’ha vist privat del seu ús, que és el
supòsit més habitual.
No hem d’oblidar que és una situació que pot
tenir una llarga durada, de força anys, en especial
quan es tracta de l’atribució de l’ús de l’habitatge
a raó de custòdia, és a dir, perquè s’ha atribuït la
custòdia dels fills menors al cònjuge no titular.
Fins i tot ens hem
trobat, que els Jutges
en algunes sentències,
ja han tingut en compte
la previsió amb un
plantejament de futur,
és a dir, s’ha fixat en
la sentència pròpia de
divorci dues possibles
pensions d’aliments per
als fills, una primera preveient que és té el gaudi de
l’ús de l’habitatge i una segona on ja es preveu que
aquest us hagi desaparegut, per exemple perquè
hi ha previsió de venda o alienació de l’habitatge
sobre el qual recau l’ús.
Aquesta doble fixació de pensió, té els seus
avantatges a l’hora d’evitar una futura modificació
de mesures, el que implicaria instar un nou
procediment per part del que pretengués actualitzar
la pensió a la situació actual, amb els costos que
això implica.
LETICIA CARNÉ MONTAÑÉS
Advocada i Mediadora
12
fiscal
Bones
Fires de
Tardor