Versión de HTML Básico
Responsabilitat penal
dels menors d’edat
L’any 2000 es va aprovar la Llei de Responsabilitat
Penal del Menor, sent d’aplicació als menors a partir
dels catorze anys i abans de complir els divuit.
Doncs els menors de catorze anys són inimputables
penalment i als que ja han complert els divuit els
hi és aplicable directament el Codi Penal i la Llei
d’Enjudiciament Criminal.
La gran diferencia en relació a la comissió de
delictes respecte als majors d’edat, és la finalitat
rehabilitadora-educadora per al menor i en dins
del possible una solució del conflicte amb la víctima
dins l’àmbit de la mediació.
En un primer moment, generalment es pren
declaració al menor en les dependències policials
amb l’acompanyament d’un responsable legal i
del lletrat defensor del menor, amb qui es pot
entrevistar abans de prestar declaració.
Més endavant, es va arribar l’atestat policial a
Fiscalia de Menors, on poden sobreseure el cas o
no, en aquesta segona instància es fa una segona
declaració en presència del Ministeri Fiscal que
és l’instructor de la causa, i novament amb el
representant legal i Lletrat del menor.
Un aspecte que només es dóna per al supòsit
de menors d’edat, és que es fa una entrevista amb
aquest i els seus pares per poder fer un informe de
valoració familiar, social, educatiu, ..., en el qual es
proposa una mesura socioeducativa en lloc d’una
pena “penal” com seria el supòsit d’un major d’edat
per al cas que es considerés responsable del fet pel
qual està sent investigat.
En el cas que sigui el primer, o dels primers
expedients que s’obra al menor i sempre valorant
cada cas, si aquest i la víctima ho acceptessin es
podria fer una mediació el que evitaria arribar a
judici.
Per al supòsit, que no
es dicti un sobreseïment
i no es faci una mediació,
l’expedient es farà arribar
al Jutjat de Menors, amb la
corresponent qualificació
dels fets del Ministeri Fiscal
i l’escrit d’al·legacions del
Lletrat de la defensa, on
s’assenyalarà un dia per a la
celebració del judici, sent possible en aquell moment
arribar a un acord sobre la mesura demanada i
sobre la responsabilitat civil corresponent, que per
al supòsit de menors d’edat, no hem d’oblidar que
en responen els representants legals solidàriament.
La finalitat doncs, no és una actitud repressora
sinó educativa per al menor, per tal que prengui
consciència dels seus actes i evitar que un cop arribi
a la majoria d’edat es vegi involucrat en qualsevol
altre acte il·lícit castigat penalment evidentment
amb unes altres conseqüències, sense que les
causes per les quals hagi pogut estar condemnat
mentre era menor d’edat li impliqui antecedents
penals en la vida adulta.
LETICIA CARNÉ MONTAÑÉS
Advocada i Mediadora
12
fiscal
Bones
Fires de
Tardor