Versión de HTML Básico
32
medicina
La tempesta perfecta
L’informe Moviment Natural de la Població,
publicat a mitjan de juny per l’Institut Nacional
d’Estadística (INE), resulta bastant preocupant: el
2017 van néixer a Espanya 391.930 nens i van morir
423.643 persones, el que suposa que l’any passat el
país va perdre població, en concret 31.245 persones,
la pitjor dada des de 1941.
Demògrafs i sociòlegs han anat explicant com
es forma la “tempesta perfecta” que està minvant la
població: crisi econòmica, precarietat laboral, retard
de la maternitat,
carestia
de
l ’ h a b i t a t g e ,
dificultats en la
conciliació laboral
i familiar, ruptures
familiars,aspiracions
cada vegada més
elevades amb la
d e s c e n d è n c i a ,
inseguretat i potser
un cert desencís
existencial.
El nombre de
persones grans, amb una esperança de vida cada
vegada més gran, seguirà creixent amb força fins a
almenys 2050. L’OCDE estima que per llavors Espanya
serà el segon país del món, per darrere del Japó, amb
una major proporció de gent gran, quan, tan sols el
1975, érem dels més joves.
El creixent desequilibri de la piràmide demogràfica,
amb l’arribada sobretot a la vellesa dels nascuts en el
baby boom dels anys 60 i 70, que ara tenen entre 50 i
60 anys, serà sens dubte el principal problema sanitari
de les pròximes dècades, tret que algun fenomen
extraordinari, com una allau d’immigrants o una febre
de maternitat encoratjada per generosos incentius,
vingui a reduir la intensitat del problema.
I així i tot, per al sistema sociosanitari és un
desafiament de proporcions properes a una contesa
bèl·lica: només cal canviar els ferits de guerra per
ancians amb múltiples patologies i dependents. Es
requeriran recursos
h o s p i t a l a r i s ,
adaptats a crònics i
a terminals, i amplis
entramats socials
com a voluntaris
o
cuidadors
p r o f e s s i o n a l s
que
tinguin
cura,
alimentin
i
acompanyin
molta gent gran
abandonats
o
amb escassetat de
familiars de suport.
Per projectar l’evolució demogràfica no cal
cap bola de vidre: la bolcada gradual de la piràmide
poblacional en aquest país dóna molt vertigen.
Potser acabem improvisant quan arribi el pitjor.
És una opció, però no sempre funciona.
Dr. Josep M. Peroy
Ginecòleg
Bones
Fires de
Tardor