Versión de HTML Básico
La meva targeta de nadal
Les xarxes socials han relegat les tradicionals
targetes de felicitació nadalenques, encara que
segueixen conservant la seva vigència i encant.
Mai m’ha agradat la paraula christmas per
definir aquesta targeta que se sol intercanviar per
Nadal amb familiars i amics per desitjar -tan sols un
cop l’any-, un conjunt de coses boniques com pau,
alegria, felicitat i prosperitat.
Quan arriben aquestes festes no em resisteixo
a comprar unes quantes targetes, uns segells i
dedicar un temps a escriure en els seus espais en
blanc, unes dedicacions personalitzades per a cada
un d’aquells als que recordo especialment i desitjo
el millor.
Des de fa anys vaig utilitzant una llista, de la qual
vaig ratllant amb pena els noms dels quals ens van
deixant i, a la que segueixo afegint noves amistats
o persones que pel seu afecte es mereixen aquest
petit record.
Diuen que aquest costum té les seves arrels
a Anglaterra i que l’època de màxima grandesa la
va tenir a meitat del segle passat. Grans pintors
i dibuixants de tot el món van aportar les seves
obres per servir de portada a aquestes targetes. A
més d’enviar-les, les que rebem també es fiquen al
costat de l’arbre de Nadal o es pengen a manera
de garlanda.
Les noves tecnologies, internet i whatsapp, han
arraconat en bona part la tradició de les targetes,
substituint l’emoció d’obrir un sobre per la de
mirar una pantalla. Per descomptat que això és
més barat i costa menys esforç que redactar un
text personalitzat, posar el segell, escriure l’adreça i
sortir fins a la bústia més propera a dipositar aquest
colom missatger que és la carta. Malgrat tot, estic
convençut de que no podem ni hem de menysprear
l’ús de la modernitat.
Vostès formen part d’aquesta llista de la qual
parlava, en aquest cas de noms invisibles, amb els
que sens dubte he establert llaços d’empatia o de
rebuig a través dels meus escrits apareguts al llarg
de setze anys en aquesta revista, i voldria per tant
fer-los arribar la meva targeta de Nadal. I si més no,
per agrair que m’hagin llegit.
Serveixin aquestes línies per complir amb aquest
desig, acceptable com una de les més caloroses que
hagin rebut aquests dies, plena de totes les icones
del Nadal, des de les estampes d’un pessebre, per a
aquells que així la prefereixin, fins amb els símbols
més típics i laics que adornen de colors i encant
màgic aquestes festes que es perden en el record
de la nostra infantesa.
És el meu anhel personal, amics lectors, que
s’hagi complert el desig de felicitat en aquestes
dates tan assenyalades en el nostre itinerari vital i
tan emotives a la nostra galeria de records.
Que la llum d’aquesta estrella que apareix cada
desembre, que la melodia d’una nadala llunyana i
que l’alegria del somriure d’un nen ens il·lumini
el Nadal. Així com també ens van acompanyar a
nosaltres fa anys.. quan només érem uns nens.
Dr. Josep M. Peroy
Ginecòleg
Bones
Festes
52
medicina