Versión de HTML Básico
20
fiscal
Causa més habitual de
desheretament
Al llarg dels anys en les famílies es donen diversos
conflictes que fan que en algun moment ens plantegem
que passa si fem o no fem testament i que hem de
fer si no volem que determinats familiars heretin
els nostres béns quan per llei poden ser cridats a la
nostra herència.
En primer lloc val a dir que per fer ús d’una la
causa de desheretament, s’ha de fer constar aquest
fet expressament en testament, codicil o pacte
successori, és a dir, no és suficient amb què concorri
una causa per desheretar, sinó que a més, el testador
ho ha d’haver fet constar expressament.
Les causes per poder desheretar vénen marcades
per llei, i la més habitual posada en testament és
“l’absència manifesta i continuada de relació familiar
entre el causant i el legitimari, si és per una causa
exclusivament imputable al legitimari”.
De vegades passa, que deixa d’haver-hi relació
entre determinats parents, i en aquests supòsits és
comú no voler que aquestes persones formin part
de la nostra herència, però aquesta falta de relació,
no és suficient amb què existeixi i que perduri amb
el temps, sinó que ha de ser atribuïble al que pretén
accedir a l’herència, per tant, no estaria de més, en el
mateix testament on es fa constar el desheretament
fer constar expressament la causa o motius que el
justifiquen, tot i que si aquest testament és impugnat
en via judicial a posteriori, cal tenir present que s’haurà
d’acreditar no només aquesta manca de relació, sinó a
més, que és atribuïble exclusivament al legitimari.
Davant això és molt important fer testament i
fer constar expressament la causa que concorri, sent
coneixedor de quines persones tenen dret a succeir-
nos.
Per tant, hem de diferenciar si fem testament o no,
doncs en el primer supòsit, seran hereus els qui constin
com a tals en el testament, si bé s’han de respectar els
drets a legítima, és a dir,
l’hereu no succeeix en
tot, sinó que en termes
generals, una quarta part
de l’herència serà per
als fills o descendents, i
a falta d’aquests, aquesta
quarta part serà per als
progenitors, llevat és clar,
que estiguin desheretats
de forma expressa.
Sense testament, no hi ha desheretament, per tant
succeiran com a hereus els fills o descendents, a falta
d’aquests succeirà el cònjuge o convivent de parella
estable, sempre que es donin les condicions legals
per a ser-ho (temps de convivència, reconegut en
escriptura publica...), a falta d’aquests succeiran com a
hereus els progenitors i a falta dels darrers succeiran
els col·laterals, és a dir als germans, si tampoc hi ha
germans, succeiran altres parents, si no n’hi ha cap, la
Generalitat de Catalunya.
En conclusió, la millor garantia un cop sabedors
de qui ens pots succeir per llei, és fer testament i fer
constar d’aquesta manera la nostra voluntat.
LETICIA CARNÉ MONTAÑÉS
Advocada i Mediadora
Bones
Festes