Versión de HTML Básico
44
medicina
L’exercici físic en les diferents
edats
La pràctica esportiva ofereix uns inqüestionables
beneficis per a la salut, que són comuns per a tots
dos sexes. Però la dona té unes característiques
biològiques i anatòmiques diferents: una pelvis més
ampla, un centre de gravetat més baix i un angle
diferent en l’alineaciódels genolls.El seumajor laxitud
articular la fa més procliu a problemes d’esquinços.
En general, les activitats esportives amb
impacte solen tenir més repercussions negatives
en les dones, però això s’evita fent treball físic
per desenvolupar una musculatura adequada.
A nivell fisiològic, les hormones juguen un
paper clau pel seu caràcter protector davant
trastorns cardiovasculars i ossis. Atès que aquesta
protecció es perd amb la menopausa, si prèviament
hem treballat per tenir uns ossos forts tindrem
menys risc d’osteoporosi amb la desmineralització.
En la infància i l’adolescència és molt important
que es faci exercici físic. S’estima que el 70 per
cent de les nenes i adolescents entre 12 i 16 anys
deixen la pràctica esportiva. El poc temps lliure
de què disposen a causa de la càrrega acadèmica
prefereixen dedicar-lo a activitats de tipus social
més que a l’esport, al contrari que els nens.
El progressiu retard en l’edat mitjana
d’embaràs i part aconsella, encara més, millorar
prèviament la condició física, No hi ha dubte
dels beneficis d’un embaràs acompanyat
d’exercici per fer front al part i al postpart.
Ja en la dècada dels 40, l’època de la
perimenopausa comporta canvis corporals
com el guany de pes i la redistribució greix. La
recomanació no és altra que l’activitat aeròbica,
que ajuda a incrementar el metabolisme i a cremar
més greixos. I realitzar treball de força per enfortir
músculs i ossos, que es van debilitant amb els anys.
A la dècada dels 50, l’arribada de la
menopausa comporta canvis els efectes negatius
poden ser mitigats mitjançant l’exercici físic.
És el cas del risc d’incontinència urinària,
depressió, obesitat i trastorns cardiovasculars.
Finalment, a la dècada dels 60 i des d’ara es
sol recomanar fer aquagym i natació, però no
ajuda a protegir els ossos. El més aconsellable
és combinar-ho amb l’esport d’impacte, com
caminar o ballar, que augmenta la massa òssia, Es
recomanen, així mateix, gimnàstica com ioga, tai-txi
o Pilates; i per augmentar la resistència, l’exercici
amb gomes, cordes i fins i tot petites peses.
Dr. Josep M. Peroy
Ginecòleg