Versión de HTML Básico
40
serveis
Ens regalen! Regalem!
S’apropen les festes nadalenques, sovint molts
de nosaltres reproduïm el que hem viscut quan
érem petits. Hem anat a buscar el Tió en llocs
ben amagats, ha vingut a casa nostra a passar
uns dies..., tot esperant-lo hem guarnit l’arbre,
engalanat la casa, hem posat el Pessebre parlant
i explicant històries de les figuretes que hi anem
posant, sobretot aquelles figures que els nens tant
adoren: en Melcior, Gaspar i Baltasar. I, com cada
any, els pares, repetirem la tan coneguda frase “si
no et portes bé els reis et portaran carbó”, però
com que Ses Majestats els Reis Mags d’Orient són
tan i tan bons, sempre porten molts regals! Que
afortunats són els nostres fills!
Els prestatges de joguines de les cases estan a
besar, en altres malauradament no. Les campanyes
adreçades als pares per l’excés de consumisme no
s’aturen, però any rere any es repeteixen.
Hi ha moltes accions que podem portar a
terme, la més senzilla seria anar a comprar una
joguina! Però caiem de nou al consumisme. Una
altra podria ser fer desprendre al nostre fill d’un
joc o joguina, en perfecte estat, per donar-la a una
entitat benèfica explicant que són joguines per a
nens a qui els seus pares no en poden comprar
durant l’any. Inicialment al nostre fill potser li sabrà
greu però si li expliquem l’afortunat que és perquè
ell rep joguines pel sant, aniversari, Nadal... Segur
que ho entendrà i li agradarà.
La Maria és una noieta a qui els seus pares, de
ben petita, van explicar que cada cop que venia
una festa i ella rebés joguines, s’havia de despendre
d’una joguina per donar-la a nens que no en tenien.
Primer li costava una mica, però la satisfacció dels
seus pares va ser quan un bon dia, abans de guarnir
l’arbre, es va apropar a la seva mare i li va donar un
joc, en perfecte estat, dient “mama, el vull regalar
perquè hi ha nens que no en tenen!”. Esperem que
aquesta acció es converteixi en una tradició més
que es transmeti en aquesta família.
En un interessant article, l’antropòloga de
la UAB fa aquesta reflexió “Les campanyes de
conscienciació no serien més efectives si en lloc de
pares es dirigissin directament als nens?”
MarTorrent i Esther Huguet