Página 40 - Revista Guia2000 - Sant Josep 2018

Versión de HTML Básico

40
recordant
El Dr. Ramon Sangrà Pujol,
un mollerussenc que deixà
empremta a Suïssa
El dia 16 de desembre de 2107 moria a Lausana
(Suïssa) el Dr. Ramon Sangrà Pujol. Havia nascut el
25 de desembre de 1935 al carrer Ferrer i Busquets
123 de Mollerussa. Era nét de Josep Pujol, que havia
marxat del seu Gualter natal per a treballar en la
construcciódelesoficinesgeneralsdelCanald’Urgell.
Estudià medicina a Saragossa i Barcelona i féu
el servei militar al Marroc. A començaments dels
anys 60 s’establí a Suïssa, país del qual apreciava
la llibertat i d’on era la seva esposa Anne-
Marie. Obrí un consultori de medicina interna
a Lausana, i fou molt apreciat pel seu saber
professional, per la seva dedicació als pacients i
el seu caràcter molt humà. Tothom en destaca
també la modèstia i l’humor. I, com a persona
privada, l’afició a jugar al ping-pong i al futbol.
Havia desitjat que la cerimònia de comiat
no fos trista. Tingué lloc en una església plena
a vessar. Un nebot de Mollerussa i la seva
esposa representaren els familiars de Catalunya.
Tenia tres fills i sis néts, que participaren amb
els seus testimoniatges, afectuosos i agraïts, i en les
lectures de la missa, l’evangeli
de la qual era la paràbola del
bon samarità, la figura bíblica
que ell havia encarnat tan bé.
Al final, una assistent
manifestà que Ramon Sangrà
no havia mort, perquè
tenia fills que continuaven
la seva obra. Es referia a la
seva filla Isabel, infermera.
Ell, després de jubilar-
se i durant deu anys, fins que un càncer no li ho
permeté més, va treballar amb ella com a voluntari
a la fundació Point d’Eau, on són ateses persones
en situació precària, moltes sense papers, que a
més de poder fer ús de serveis d’higiene, hi reben
assistència mèdica i social gairebé gratuïtament.
Era soci del Centre Català de Lausana i de
l’Association vaudoise pour l’énergie solaire.
Està enterrat a l’estranger, però aquestes
ratlles voldrien fer-lo tornar en certa manera a
Mollerussa, on anava fidelment cada any, i donar
testimoniatge del gran record que ha deixat a Suïssa.
Carme Greoles Coll