Versión de HTML Básico
Responsabilitat penal
subsidiària per impagament de
multa en una sentència penal.
Una sentència penal pot condemnar a una
pena de multa, el qual s’ha de diferenciar de la
quantitat a satisfer com a responsabilitat civil en
el seu cas.
És a dir, la pena de multa es considera que
és de responsabilitat penal quan està prevista
com a tal en el Codi Penal pel delicte pel qual
es condemna, de la mateixa manera que es pot
preveure una pena de presó, o de treballs en
benefici de la comunitat per exemple. El qual no
es pot confondre amb la responsabilitat civil a
satisfer, que és la indemnització o reparació del
dany al possible perjudicat, encara que vingui
aparellada a la responsabilitat penal en la mateixa
sentència condemnatòria, atès que l’execució
d’un fet descrit per la llei com a delicte, obliga
a reparar, en els termes previstos per les lleis,
als danys i perjudicis causats, tal com consta
expressament en el codi penal.
De vegades, succeeix que aquesta pena
de multa tot i els requeriments efectuats i els
ajornaments que s’hagin pogut concedir no
s’abona en tot o en part.
La pròpia sentència penal ja explicita que
en cas d’incompliment de la pena de multa es
procedirà a l’aplicació de l’article 53 del Codi
Penal com a responsabilitat penal subsidiària, el
que pot arribar a suposar el compliment d’una
pena de presó, consistent en un dia de privació
de llibertat per cada dues quotes diàries no
satisfetes, que per al supòsit de delictes lleus, es
pot complir mitjançant localització permanent.
Quan té lloc l’impagament, es comprova la
solvència,practicant embargs si fos possible, i si no
és possible per ser insolvent, se’l declararà com
a tal i es procedirà a
la comprovació dels
antecedents penals,
per tal de verificar
si concorren els
requisits de l’art.81
del Codi Penal i així
poder acordar la
suspensió de la pena
privativa de llibertat
imposada en substitució de la pena de multa.
De tota manera, el compliment de la
responsabilitat penal subsidiària extingeix
l’obligació del pagament de la multa, encara que
millori la situació econòmica del condemnat,
circumstància que excepcionalment pot arribar
a ser preferible pel mateix.
Per últim, i com a dada molt important, és que
els pagaments que es facin, van primer dirigits a
la responsabilitat civil i costes, i per últim cas a
la multa, de manera que no és possible satisfer
la multa sense efectuar prèviament els altres
pagaments, per redacció expressa del codi penal.
Leticia Carné Montañés
Advocada i Mediadora
Bones
Fira
38
fiscal