Versión de HTML Básico
48
medicina
Femels deures o bé fa els deures
Algú del grup em pot passar els deures
de mates?
El nen/a no se’n recorda de què han
manat, el pelaré. Passeu el que cal fer perquè ens hi
posarem aviat. Ufff... aquest nen/a meu/va!
A tots ens és familiar aquesta conversa que
molts cops es fa per watts. Davant els deures,
necessaris per crear un hàbit de treball, és el nostre
fill/a qui els ha de fer sol. Els pares podem ajudar
mostrant i ensenyant la millor forma d’organitzar-
los, en la seva planificació, estructurant els horaris i
el lloc ideal per realitzar-los. Els pares ens hi podem
implicar de moltes formes però de res serveix si
els fem nosaltres. Podem oferir la nostra ajuda en
moments puntuals davant dubtes que poden sorgir,
realitzant preguntes per fer-los arribar a la resposta
correcta, supervisant algun cop l’agenda... Són
moltes les formes d’implicació.
Els deures són un indicador de l’autonomia dels
fills/es, si els fem nosaltres deixem de potenciar
aquesta autonomia, cal evitar fer-los tot allò que
poden fer ells/es, d’aquesta forma els ensenyem a
madurar i fer-se responsable de les seves coses,
dels seus deures. En tot el procés d’aprenentatge
estem preparant també als nostres fills/es per
formar part d’una societat que cada cop és més
exigent intel·lectualment. Realment els ajudem si
seiem al seu costat observant contínuament com
els fan?
Interessant-nos pel que fan, amb certa distància
i deixant que cometin errors, també intervenim en
el seu procés d’aprenentatge, donem rellevància al
què passa a l’escola i potenciem la seva autonomia.
Fer els deures amb els fills/es, fer-los els deures, té
un resultat nul en el seu aprenentatge.
MarTorrent i Esther Huguet