Versión de HTML Básico
52
serveis
Afrontant el repte de
l’envelliment de la població
En els 4.500 anys que han transcorregut entre
l’Edat del Bronze i l’any 1900, l’esperança de vida va
augmentar tan sols 27 anys. És molt sorprenent que
en els últims 100 anys, s’ha produït un increment
addicional d’uns altres 27 anys.Hem estat testimonis
d’un envelliment acusat de la població del nostre
planeta.
La influència més gran ha estat donada per les
millores de les condicions d’higiene i salut pública,
que ha comportat una reducció en el nombre de
morts per malalties infeccioses comunes, a més
la introducció dels antibiòtics i les vacunes han
permès la lluita contra les malalties infeccioses.
Un altre factor contribuent important va ser
el desenvolupament d’una millor atenció matern-
infantil, que ha reduït de forma espectacular tant
el nombre de morts secundàries al part, com la
mortalitat en els primers anys de vida.
Per altra banda els tractaments de les malalties
que afecten de forma més acusada a la gent gran,
cardiopaties, accidents vasculars cerebrals i càncer,
han incrementat l’esperança de vida.
La longevitat de les dones ha augmentat més
que la dels homes, creant-se una diferència entre
ambdós sexes. De fet les dones viuen una mitja
de 6,5 anys més que els homes, i això és molt
probablement degut al fet que els estrògens donen
una certa protecció en relació a la cardiopatia.
Les dones, a part de tenir una esperança de
vida major, tenen un risc més alt d’incapacitat, en
comparació amb els homes de la mateixa edat.Això
està molt probablement relacionat amb una més
baixa activitat física i la predisposició a l’osteoporosi
que té el sexe femení.
L’esforç per la millora de la salut, haurà de
centrar-se en la prevenció, estimulant un nivell
d’exercici físic adient i una dieta saludable. Una
tendència alarmant és l’augment en el tabaquisme
dins la població jove. Cal insistir en les mesures
per lluitar contra aquesta addicció, inductora de
nombrosos tipus de càncer.
Es donarà prioritat a la investigació mèdica
en les malalties que afecten la població senil. Les
necessitats d’habitatge d’una població envellida,
dependran del nivell de salut d’aquestes persones.
És possible que la major part serà capaç de
continuar vivint a les seves cases amb l’ajuda de
serveis sanitaris a domicili. Aquelles persones
que requeresquen ajuda en les activitats diàries
i no tenen parella, fill o altre familiar pròxim que
els atengui, necessitaran un habitatge adaptat.
Les persones malaltes es traslladaran amb més
freqüència a residències per a malalts crònics.
Les perspectives d’una vida més llarga i més
sana mai ha estat millor, però caldrà assegurar una
finançament adient per la prevenció i tractament
eficaç de les malalties cròniques que afecten la
població geriàtrica.
Amb la visió de futur que aporten la prevenció
i la planificació, podrem gaudir d’un segle de
longevitat amb molt bona salut.
Dr. Josep M. Peroy
Ginecòleg